Vallromanes amb la Catosfera Literària

Ahir dissabte 17 de maig, Vallromanes va ser la seu de la presentació d'un llibre únic i innovador, La Catosfera Literària. Primera antologia de blogs en català, un projecte revolucionari dins el món de la cultura. Mai abans no s'havia fet una cosa semblant: 100 lletraferits catosfèrics es reuneixen per a editar un llibre on es recullen els seus posts literaris. A més, es tracta d'una proposta solidària atès que els drets d'autor aniran destinats a La Bressola que defensa l'ensenyament en català a la Catalunya Nord.

Més de 150 persones van assistir a un acte únic i entranyable. Des d'aquí volem donar les gràcies a tots els que van visitar-nos i, molt especialment, als col·laboradors que, d'una manera desinteressada, m'han ajudat a organitzar aquest acte històric. Vallromanes és un poble petit, però obert, que mira al futur apostant per les noves tecnologies.

Gràcies a tothom per fer màgica aquesta vetllada ciberliterària!

Cotlliure mon amour

Fa molts, molts anys, que vaig a Cotlliure. És la meva peregrinació anual: compro flors i les porto a la tomba d'uns dels poetes que més admiro, com a escriptor i com a home, Antonio Machado.

He passat el cap de setmana agermanant bellesa (és un dels pobles més bonics del sud de França) i cultura (recitals, ponències, etc. dedicades al mestre dels mestres). He comprovat que la cultura no té fronteres, que la bona poesia uneix gent de diversos indrets i llengües diverses, i que tots t'aporten noves coses, t'enriqueixen com a persona.

Baeza, Sevilla, Madrid, Sòria, França, Catalunya... Ciutats i països amb un sentiment en comú: l'admiració per l'obra ben feta.

En una taula a la vora del mar, mentre el sol m'acarona, em plantejo com un recital de diferents poetes de renom pot tenir una audiència d'una vintena de persones (la majoria érem de fora). Cotlliure, amb uns 3.000 habitants, seu d'una de les tombes més famoses, s'excusa davant la poesia. M'ho hauria de prendre com un consol quan el nostre Casal no s'omple, però no ho faig. M'entristeix el destí actual de la literatura, de la cultura.

Un dia radiant, un indret meravellós, amistat, records, nova gent que s'afegeix a la meva vida, em condueixen pel camí del mestre: treball i amor.