Cloenda Nits Musicals 08

Amb Anna Alàs (mezzo soprano) & Maite Aguirre (piano)




1a. Nit Musical 08

Entrevista a COM Ràdio

L'Albert Miralles m'ha entrevistat avui al programa Low Cost per a parlar de les XXIV Nits Musicals. Aquí ho podeu escoltar:

Nits Musical 08

Dissabte passat van començar les XXIV Nits Musicals de Vallromanes amb una actuació de piano a 4 mans a càrrec del germans Moreno Gistaín que van interpretar peces de Satie, Ravel, Stravinsky i Falla.

AGENDA XXIV NITS MUSICALS

I Festival de Jazz al carrer

Mercè Turró

Cap de setmana infantil

Una de les coses que més m'agrada és estar envoltada de nens i nenes, per això aquest cap de setmana ha estat especial. Dissabte al matí vam celebrar la cloenda de les activitats esportives municipals i la inauguració de la nova temporada de la piscina. Per la tarda vam assistir a un espectacle per als més menuts: Frederic, i tu què fas?. Fantàstic! Els més petits van quedar bocabadats. I per finalitzar, aquest matí de diumenge, hem organitzat una pedalada infantil en la qual han participat 90 nens. Regalàvem una samarreta per nen, i veure la riada de nens tots de color taronja ha estat molt emocionant.

Aigua, inflables, jocs, teatre, bicicletes, somriures... compensen qualsevol esforç.

Gràcies de tot cor a tots els participants i a tots els meus col·laboradors!

Una bona oposició?

Per a criticar qualsevol cosa, primer cal saber de què es parla. No podem criticar per criticar sense informar-nos sobre el tema del que parlem.

L'oposició del meu poble (ERC & MxV) s'autoproclama una bona oposició, però es dedica a criticar sense cap fonament. Al seu aparador podem llegir un cartell que diu: "El Casal mal gestionat". En un any que porto a la Regidoria de Cultura hem organitzat desenes i desenes d'actes, i es poden comptar amb una mà (i sobren dits), els actes als quals ells han assistit, això sí, gairebé sempre convidats per aquesta regidoria. No han participat en quasi cap acte, sigui familiar o no, potser perquè no els interessa gaire la cultura, ja que durant els vuit mesos que ells van governar l'únic acte destacable va ser el show de Pepe Rubianes, això sí, en castellano...

Al Casal de Cultura no deixem de rebre felicitacions, tant de la gent que ve cada setmana com de les persones del món de la cultura que visiten les nostres instal·lacions i es queden meravellats de tot els actes que s'hi organitzen.

L'oposició al·lega que no és normal que hagin passat dues directores en un any. Tornem al desconeixement i a la desinformació. La primera directora era una persona brillant, que va marxar perquè desitjava nous horitzons, cosa legítima. A la segona, en canvi, li venia gran aquest lloc de treball, i no va aguantar ni el ritme ni la feina, perquè si alguna cosa es fa al Casal és treballar. Però, malgrat aquestes absències, el Casal mai no s'ha vist perjudicat.

Critiquen també un dels actes més emblemàtics que s'han celebrat enguany, tant per la nostra llengua com per la nostra literatura, i que ha tingut una gran repercussió en els mitjans: la presentació del llibre "La Catosfera Literària", segons ells, perquè no constava en el fulletó de la programació. Senyors: molts actes no surten a la programació i, no obstant això, es fan.

¿A aquesta actitud tan negativa l'anomenen bona oposició? No aporten absolutament res, només es dediquen a destruir. ¿Que potser els molesta que hi hagi gent que vulgui treballar i fer coses positives per Vallromanes?

Vallromanes amb la Catosfera Literària

Ahir dissabte 17 de maig, Vallromanes va ser la seu de la presentació d'un llibre únic i innovador, La Catosfera Literària. Primera antologia de blogs en català, un projecte revolucionari dins el món de la cultura. Mai abans no s'havia fet una cosa semblant: 100 lletraferits catosfèrics es reuneixen per a editar un llibre on es recullen els seus posts literaris. A més, es tracta d'una proposta solidària atès que els drets d'autor aniran destinats a La Bressola que defensa l'ensenyament en català a la Catalunya Nord.

Més de 150 persones van assistir a un acte únic i entranyable. Des d'aquí volem donar les gràcies a tots els que van visitar-nos i, molt especialment, als col·laboradors que, d'una manera desinteressada, m'han ajudat a organitzar aquest acte històric. Vallromanes és un poble petit, però obert, que mira al futur apostant per les noves tecnologies.

Gràcies a tothom per fer màgica aquesta vetllada ciberliterària!

L'elegància d'un circ

Era un repte d'aquesta temporada: portar un circ al Casal. Seria el primer circ, per això havíem d'escollir bé, i crec que ho hem aconseguit. Ahir, dia 12, ens va visitar El Circ de Sara, de l'Ateneu Popular de 9 Barris de Barcelona. D'una manera molt elegant, ens van fer gaudir tant a grans com a petits. Feien que allò més difícil semblés molt fàcil, i això li donava un caire dolç i tendre. Acrobàcies complicadíssimes, acompanyades de bona música, van fer que ningú quedés impassible. La qualitat sempre s'imposa.

NB: I fins a finals d'abril encara sou a temps de veure l'exposició de pintures de Raül Huerta. També al Casal.

Cotlliure mon amour

Fa molts, molts anys, que vaig a Cotlliure. És la meva peregrinació anual: compro flors i les porto a la tomba d'uns dels poetes que més admiro, com a escriptor i com a home, Antonio Machado.

He passat el cap de setmana agermanant bellesa (és un dels pobles més bonics del sud de França) i cultura (recitals, ponències, etc. dedicades al mestre dels mestres). He comprovat que la cultura no té fronteres, que la bona poesia uneix gent de diversos indrets i llengües diverses, i que tots t'aporten noves coses, t'enriqueixen com a persona.

Baeza, Sevilla, Madrid, Sòria, França, Catalunya... Ciutats i països amb un sentiment en comú: l'admiració per l'obra ben feta.

En una taula a la vora del mar, mentre el sol m'acarona, em plantejo com un recital de diferents poetes de renom pot tenir una audiència d'una vintena de persones (la majoria érem de fora). Cotlliure, amb uns 3.000 habitants, seu d'una de les tombes més famoses, s'excusa davant la poesia. M'ho hauria de prendre com un consol quan el nostre Casal no s'omple, però no ho faig. M'entristeix el destí actual de la literatura, de la cultura.

Un dia radiant, un indret meravellós, amistat, records, nova gent que s'afegeix a la meva vida, em condueixen pel camí del mestre: treball i amor.

Lúcid

Anit, al nostre Casal, es va representar l'obra Lúcid i, malgrat que em va semblar fantàstica, el meu sentiment era de decepció. Després d'un gran esforç per portar-la al nostre poble, l'assistència no va superar la cinquantena de persones. ¿Què s'ha de fer per a què la cultura arribi al gran públic? Em nego a pensar que la gent només vulgui pa i circ; em nego a acceptar que la cultura sigui només per a uns quants. Em sento orgullosa de què l'obra de teatre premiada com la millor del 2007 ens hagi visitat. Potser encara sóc massa somiadora, però continuaré treballant perquè la cultura sigui el cor del meu poble.

Web de l'obra

Cristina Cervià

Rafael Spregelburd

Premis i nominacions

Properes representacions